CREXEMENT DE LA POBLACIO

És un treball encarregat per la Direcció General d'Arquitectura i
Habitatge de les Illes Balears que té per objectiu analitzar tots aquells factors
que incideixen en l'estat actual de l'habitatge a les Illes Balears amb la intenció
d'elaborar una diagnosi de la situació actual, preveure els escenaris futurs en
funció de l'evolució o comportament dels diferents factors i proposar directrius
d'actuació per encaminar les propostes d'actuació cap a l'escenari o escenaris
desitjats.
Aquesta anàlisi s'ha elaborat a quatre nivells espacials diferents. En
primer lloc s'ha analitzat la situació de les Illes Balears en comparació a la resta
de CCAA i, en una aproximació més fina, a nivell de províncies. En segon lloc,
s'ha procedit a l'anàlisi comparat per illa, per tal de posar de relleu el diferent
comportament de cada territori insular en relació a cadascun dels temes
tractats. En tercer lloc, s'ha estudiat la problemàtica a escala municipal i
finalment, sempre que ha estat possible, s'ha procurat analitzar la situació
balear en el context europeu, presentant la posició relativa de les Illes Balears
en el conjunt de les regions d'Europa (interpretades a partir de la informació
estadística dels NUTS 2).
El plantejament bàsic de l'estudi ha consistit en analitzar cadascun dels temes
relacionats amb l'habitatge des d'una triple dimensió:
- Dimensió econòmica: l'habitatge, i més en general, la construcció és un
sector plenament integrat en l'economia de les Illes. La situació i evolució
del mercat de l'habitatge reflecteix l'estat general de salut de l'economia
balear i interacciona de forma natural amb aquesta, d'aquí que no pugui
plantejar-se un diagnòstic rigorós de la situació de l'habitatge que no
prengui en consideració el marc econòmic general i, més concretament, els
complexes efectes creuats que es produeixen entre la construcció
residencial i el desenvolupament econòmic balear.
D'aquesta anàlisi se n'extreu que en els últims anys Balears ha
experimentat un dels creixement econòmics més elevats entre totes les
regions espanyoles i com a conseqüència d'aquest fet, la salut econòmica
de les Illes pot considerar-se excel·lent, determinant una acusada dinàmica
de la demanda i de l'oferta residencial. No obstant, l'estructura econòmica
denota un excessiu grau d'especialització, la qual cosa determina una major
dependència de l'economia front a conjuntures alienes. Com a conclusió,
pot afirmar-se que les Balears presenten un quadre macroeconòmic
marcadament optimista encara que, alhora, mostren símptomes d'un excés
d'especialització en els serveis turístics i, per tant, d'una escassa diversitat
en llur estructura econòmica. Factors, tots ells, que incrementen la
vulnerabilitat de l'economia balear davant de contingències exògenes.
El nombre d'habitatges construïts durant la dècada 1991-2000 és de
87.059, que suposa un creixement del 20,9% sobre el nombre d'habitatges
a l'any 1991 arribant a la quantitat de 502.460 habitatges. Aquest
creixement és semblant al que es registrava en les tres dècades anteriors
Resum del treball
Centre de Política de Sòl i Valoracions - UPC
però si ens fixem en el construït any per any es pot veure com no s'ha
seguit un ritme constant. Entre 1997 i 2000 s'ha construït el 62% del total de
la dècada, fet que explica la percepció de fort creixement que s'ha tingut en
aquests darrers anys i els desequilibris que es produeixen quan en un any,
per exemple 1999, es construeix quatre vegades més que l'any més baix del
cicle, el 1993.
- Dimensió social: l'habitatge, a més d'un actiu econòmic, és un bé d'ús.
Representa una necessitat fonamental i bàsica per a la subsistència, a més
d'un bé de consum i de representativitat social. El dret a un habitatge digne
representa, per tant, i tal com ha quedat expressament reflectit a la
Constitució, un dret social inalienable. Garantir l'exercici d'aquest dret bàsic,
assegurar que el lliure funcionament del mercat no impedeixi gaudir del
mateix i disposar d'instruments necessaris per tal de fer-ho possible és una
obligació central dels poders públics, i molt especialment de les Comunitats
Autònomes que són les que tenen plena competència en la matèria.
Balears, en la última dècada, ha experimentat un dels creixements
demogràfics més acusats, fet que condiciona una significativa demanda de
primer accés a l'habitatge, registrant la taxa de creixement anual de
població més alta de totes les CCAA. Aquest creixement és conseqüència
fonamentalment del balanç migratori ja que el creixement vegetatiu només
representa el 10% del creixement total de la població. El major pes en el
creixement migratori de les illes el tenen les Comunitats Autònomes de baix
nivell de renda amb els efectes conseqüents en quant a la demanda social
d'habitatge, que té un efecte immediat en el mercat immobiliari i, en
particular, en el volum de la demanda residencial de perfil social. De la
mateixa manera, s'observa un canvi de tendència en la migració estrangera
ja que si bé entre 1991-98 el 75% de la població procedia de l'Europa
Comunitària, aquesta està perdent pes relatiu front a altres països de poder
adquisitiu més reduït tot i seguir augmentant en termes absoluts. Tant
l'augment de població com la tendència a la disminució de la mida de les
llars produeixen un augment en el nombre de llars i conseqüentment un
major nombre d'habitatges necessaris per acollir la mateixa quantitat de
població.
- Dimensió ambiental: la sostenibilitat i el respecte cap el medi ambient han
esdevingut un nou paradigma del desenvolupament econòmic i social.
Aquest nou paradigma ens indica que no n'hi ha prou amb el creixement
econòmic i el desplegament del mercat, ni tan sols garantint l'equitat i la
igualtat social. També cal considerar l'impacte en el medi ambient, en el
territori com a ecosistema integrat, en el paisatge. Consideració que implica
que no tot desenvolupament econòmic-social és admissible, sinó tan sols
aquell (o aquells) compatible (s) amb el benestar i la millora cultural i social
de les generacions futures. La sostenibilitat ha passat a representar, per
tant, un objectiu fonamental de la societat humana.
Balears, és la regió espanyola amb el consum relatiu de sòl més elevat com
a resultat de la urbanització i l'edificació, denotant l'estructura d'ocupació
Resum del treball
Centre de Política de Sòl i Valoracions - UPC
més insostenible entre totes les CCAA. Mostren un patró d'ocupació
territorial on les necessitats derivades de població resident no ocupen un
paper rellevant sinó que ve determinat per l'ús turístic del territori,
caracteritzat per la dispersió i difusió de la urbanització i edificació, on el
consum d'aquest recurs escàs que és el sòl es produeix de forma extensiva
i no compacta ni equilibrada. No és la construcció d'habitatges , de forma
genèrica, la que condiciona aquest mal ús del recurs sòl sinó, l'abús de les
segones residències i apartaments turístics i de les places hoteleres, les
que determinen un tipus d'ocupació del territori que manté elevades quotes
d'insostenibilitat.
A més, les Balears presentaven una intensitat molt elevada d'habitatges per
km2 l'any 1991 (82,6 hab/Km2 quan la mitjana espanyola era de 34
hab/Km2) denotant unes tendències més acusades cap a la utilització
extensiva del territori, ja sigui amb l'ús residencial d'habitatge no principal ja
amb el directament relacionat amb l'hoteleria, rellevant el patró d'utilització
de sòl menys sostenible de les CCAA espanyoles. En funció del nombre
d'habitatges visats en el període 1991-2000 (90.437 habitatges) es pot
afirmar que Balears ha continuat gaudint d'una dinàmica de l'oferta
d'habitatge semblant a la de les últimes dècades, la qual ha contribuït a
agreujar l'esgotament del territori i ha produït una sobre-oferta d'habitatge
en relació a les necessitats endògenes de la població motivada pel segment
de la demanda dirigida a habitatge no principal.
No és estrany, doncs, que les Illes Balears es caracteritzin per disposar del
parc immobiliari amb una major proporció d'habitatges no principals de totes
les regions espanyoles, amb una estructura del parc residencial clarament
desequilibrada on l'habitatge principal gairebé s'apropa al nivell crític del
50% i on les economies externes tendeixen a ser dominants.
Aquests tres components de l'anàlisi de la problemàtica de l'habitatge van
estretament vinculats i interactuen entre sí. No poden ser considerats de forma
independent. Així, per exemple, una mesura dirigida unilateralment al
desenvolupament econòmic de les illes (com han estat la majoria de les
decisions preses pels poders públics en el decurs de les últimes dècades) no
garanteix de forma automàtica la superació de l'execució social en l'accés a
l'habitatge ni, com és obvi, l'ús racional del territori. La malversació d'aquest
"capital" natural que ens ha vingut atorgat per la naturalesa, a la llarga, ha de
repercutir de forma negativa en el propi benestar econòmic i social,
especialment en economies fortament especialitzades i dependents com és la
balear. Igualment, polítiques pensades exclusivament des de la perspectiva
social o ambiental, poden ser nocives des del punt de vista econòmic, implicant
a mig termini una reducció de la qualitat de vida de les persones i un
distanciament progressiu amb l'estàndard europeu.