El dia 25 de desembre estava esperant regals del pare noel però no el va regalar cap regal. També no volia cap regal perquè no me agrada el pare noel m` agrada els Reis mags, vaig anar de viatge a meus cosins varem anar a la catedral de Córdoba. La nit vella varem anar a sopar a un restaurant desprès varem menjar galetes i no raïm.
ELS REIS D` ORIENT.
El dia de anar a obrir els regals no em varem dur regals al meu cosí li va dur un bicicleta a mi no va regalar cap cosa però no pas res desprès la meva tia va regalar unes sabates el meu pare me va regalar un cotxe la meva tia un llibre eren les millors festes de l´ any.
El dia 25 de desembre estava esperant regals del pare noel però no el va regalar cap regal. També no volia cap regal perquè no me agrada el pare noel m` agrada els Reis mags, vaig anar de viatge a meus cosins varem anar a la catedral de Córdoba. La nit vella varem anar a sopar a un restaurant desprès varem menjar galetes i no raïm.
ELS REIS D` ORIENT.
El dia de anar a obrir els regals no em varem dur regals al meu cosí li va dur un bicicleta a mi no va regalar cap cosa però no pas res desprès la meva tia va regalar unes sabates el meu pare me va regalar un cotxe la meva tia un llibre eren les millors festes de l´ any.
És un treball encarregat per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de les Illes Balears que té per objectiu analitzar tots aquells factors que incideixen en l'estat actual de l'habitatge a les Illes Balears amb la intenció d'elaborar una diagnosi de la situació actual, preveure els escenaris futurs en funció de l'evolució o comportament dels diferents factors i proposar directrius d'actuació per encaminar les propostes d'actuació cap a l'escenari o escenaris desitjats. Aquesta anàlisi s'ha elaborat a quatre nivells espacials diferents. En primer lloc s'ha analitzat la situació de les Illes Balears en comparació a la resta de CCAA i, en una aproximació més fina, a nivell de províncies. En segon lloc, s'ha procedit a l'anàlisi comparat per illa, per tal de posar de relleu el diferent comportament de cada territori insular en relació a cadascun dels temes tractats. En tercer lloc, s'ha estudiat la problemàtica a escala municipal i finalment, sempre que ha estat possible, s'ha procurat analitzar la situació balear en el context europeu, presentant la posició relativa de les Illes Balears en el conjunt de les regions d'Europa (interpretades a partir de la informació estadística dels NUTS 2). El plantejament bàsic de l'estudi ha consistit en analitzar cadascun dels temes relacionats amb l'habitatge des d'una triple dimensió: - Dimensió econòmica: l'habitatge, i més en general, la construcció és un sector plenament integrat en l'economia de les Illes. La situació i evolució del mercat de l'habitatge reflecteix l'estat general de salut de l'economia balear i interacciona de forma natural amb aquesta, d'aquí que no pugui plantejar-se un diagnòstic rigorós de la situació de l'habitatge que no prengui en consideració el marc econòmic general i, més concretament, els complexes efectes creuats que es produeixen entre la construcció residencial i el desenvolupament econòmic balear. D'aquesta anàlisi se n'extreu que en els últims anys Balears ha experimentat un dels creixement econòmics més elevats entre totes les regions espanyoles i com a conseqüència d'aquest fet, la salut econòmica de les Illes pot considerar-se excel·lent, determinant una acusada dinàmica de la demanda i de l'oferta residencial. No obstant, l'estructura econòmica denota un excessiu grau d'especialització, la qual cosa determina una major dependència de l'economia front a conjuntures alienes. Com a conclusió, pot afirmar-se que les Balears presenten un quadre macroeconòmic marcadament optimista encara que, alhora, mostren símptomes d'un excés d'especialització en els serveis turístics i, per tant, d'una escassa diversitat en llur estructura econòmica. Factors, tots ells, que incrementen la vulnerabilitat de l'economia balear davant de contingències exògenes. El nombre d'habitatges construïts durant la dècada 1991-2000 és de 87.059, que suposa un creixement del 20,9% sobre el nombre d'habitatges a l'any 1991 arribant a la quantitat de 502.460 habitatges. Aquest creixement és semblant al que es registrava en les tres dècades anteriors Resum del treball Centre de Política de Sòl i Valoracions - UPC però si ens fixem en el construït any per any es pot veure com no s'ha seguit un ritme constant. Entre 1997 i 2000 s'ha construït el 62% del total de la dècada, fet que explica la percepció de fort creixement que s'ha tingut en aquests darrers anys i els desequilibris que es produeixen quan en un any, per exemple 1999, es construeix quatre vegades més que l'any més baix del cicle, el 1993. - Dimensió social: l'habitatge, a més d'un actiu econòmic, és un bé d'ús. Representa una necessitat fonamental i bàsica per a la subsistència, a més d'un bé de consum i de representativitat social. El dret a un habitatge digne representa, per tant, i tal com ha quedat expressament reflectit a la Constitució, un dret social inalienable. Garantir l'exercici d'aquest dret bàsic, assegurar que el lliure funcionament del mercat no impedeixi gaudir del mateix i disposar d'instruments necessaris per tal de fer-ho possible és una obligació central dels poders públics, i molt especialment de les Comunitats Autònomes que són les que tenen plena competència en la matèria. Balears, en la última dècada, ha experimentat un dels creixements demogràfics més acusats, fet que condiciona una significativa demanda de primer accés a l'habitatge, registrant la taxa de creixement anual de població més alta de totes les CCAA. Aquest creixement és conseqüència fonamentalment del balanç migratori ja que el creixement vegetatiu només representa el 10% del creixement total de la població. El major pes en el creixement migratori de les illes el tenen les Comunitats Autònomes de baix nivell de renda amb els efectes conseqüents en quant a la demanda social d'habitatge, que té un efecte immediat en el mercat immobiliari i, en particular, en el volum de la demanda residencial de perfil social. De la mateixa manera, s'observa un canvi de tendència en la migració estrangera ja que si bé entre 1991-98 el 75% de la població procedia de l'Europa Comunitària, aquesta està perdent pes relatiu front a altres països de poder adquisitiu més reduït tot i seguir augmentant en termes absoluts. Tant l'augment de població com la tendència a la disminució de la mida de les llars produeixen un augment en el nombre de llars i conseqüentment un major nombre d'habitatges necessaris per acollir la mateixa quantitat de població. - Dimensió ambiental: la sostenibilitat i el respecte cap el medi ambient han esdevingut un nou paradigma del desenvolupament econòmic i social. Aquest nou paradigma ens indica que no n'hi ha prou amb el creixement econòmic i el desplegament del mercat, ni tan sols garantint l'equitat i la igualtat social. També cal considerar l'impacte en el medi ambient, en el territori com a ecosistema integrat, en el paisatge. Consideració que implica que no tot desenvolupament econòmic-social és admissible, sinó tan sols aquell (o aquells) compatible (s) amb el benestar i la millora cultural i social de les generacions futures. La sostenibilitat ha passat a representar, per tant, un objectiu fonamental de la societat humana. Balears, és la regió espanyola amb el consum relatiu de sòl més elevat com a resultat de la urbanització i l'edificació, denotant l'estructura d'ocupació Resum del treball Centre de Política de Sòl i Valoracions - UPC més insostenible entre totes les CCAA. Mostren un patró d'ocupació territorial on les necessitats derivades de població resident no ocupen un paper rellevant sinó que ve determinat per l'ús turístic del territori, caracteritzat per la dispersió i difusió de la urbanització i edificació, on el consum d'aquest recurs escàs que és el sòl es produeix de forma extensiva i no compacta ni equilibrada. No és la construcció d'habitatges , de forma genèrica, la que condiciona aquest mal ús del recurs sòl sinó, l'abús de les segones residències i apartaments turístics i de les places hoteleres, les que determinen un tipus d'ocupació del territori que manté elevades quotes d'insostenibilitat. A més, les Balears presentaven una intensitat molt elevada d'habitatges per km2 l'any 1991 (82,6 hab/Km2 quan la mitjana espanyola era de 34 hab/Km2) denotant unes tendències més acusades cap a la utilització extensiva del territori, ja sigui amb l'ús residencial d'habitatge no principal ja amb el directament relacionat amb l'hoteleria, rellevant el patró d'utilització de sòl menys sostenible de les CCAA espanyoles. En funció del nombre d'habitatges visats en el període 1991-2000 (90.437 habitatges) es pot afirmar que Balears ha continuat gaudint d'una dinàmica de l'oferta d'habitatge semblant a la de les últimes dècades, la qual ha contribuït a agreujar l'esgotament del territori i ha produït una sobre-oferta d'habitatge en relació a les necessitats endògenes de la població motivada pel segment de la demanda dirigida a habitatge no principal. No és estrany, doncs, que les Illes Balears es caracteritzin per disposar del parc immobiliari amb una major proporció d'habitatges no principals de totes les regions espanyoles, amb una estructura del parc residencial clarament desequilibrada on l'habitatge principal gairebé s'apropa al nivell crític del 50% i on les economies externes tendeixen a ser dominants. Aquests tres components de l'anàlisi de la problemàtica de l'habitatge van estretament vinculats i interactuen entre sí. No poden ser considerats de forma independent. Així, per exemple, una mesura dirigida unilateralment al desenvolupament econòmic de les illes (com han estat la majoria de les decisions preses pels poders públics en el decurs de les últimes dècades) no garanteix de forma automàtica la superació de l'execució social en l'accés a l'habitatge ni, com és obvi, l'ús racional del territori. La malversació d'aquest "capital" natural que ens ha vingut atorgat per la naturalesa, a la llarga, ha de repercutir de forma negativa en el propi benestar econòmic i social, especialment en economies fortament especialitzades i dependents com és la balear. Igualment, polítiques pensades exclusivament des de la perspectiva social o ambiental, poden ser nocives des del punt de vista econòmic, implicant a mig termini una reducció de la qualitat de vida de les persones i un distanciament progressiu amb l'estàndard europeu.
1.Classificació dels aliments: Un aliment és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua i/o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer. Els objectes considerats aliments poden tenir un origen vegetal, animal o altres com ara els fongs o productes fermentats com l'alcohol. Tot i que moltes cultures eren recol·lectores i caçadores, moltes de les actuals utilitzen.
2. Roda dels aliments: La roda dels aliments és un esquema que classifica els alimentsen set grups:
Grup 1: Aliments plàstics (llet i derivats). Aporten proteïnes, vitaminesi greixos.
Grup 2: Aliments plàstics (carn, peix i ous). Aporten proteïnes i vitamines.
Grup 3: Aliments reguladors (patates, llegums i fruits secs. Aporten vitamines, minerals i glúcids.
Grup 4: Aliments reguladors verdures i hortalisses. Aporten vitamines i glúcids. Grup 5: Aliments reguladors fruita. Aporten vitamines i glúcids.
Grup 6: Aliments energètics cereals i derivats. Aporten glúcids.
Grup 7: Aliments energètics greix oli i mantega. Aporten lípids.
Una alimentació variada ha d'incloure aliments de tots els grups de la roda, en la proporció adequada.
3. Dieta equilibrada :
La dieta és el conjunt d´aliments que menja habitualment una persona. perquè una dieta sigui saludable, ha de ser completa i equilibrada.
Una dieta és completa quan ens proporciona tot tipus de nutrients. Una dieta és equilibrada quan ens aporta laquantitat necessària de cada nutrient.
4. Dieta mediterrània (Elaborar una recepta o diverses a partir del text instructiu treballat a català) :
Les propietats que se li atribueixen es basen en la constatació de que, encara que en els països mediterrànis es consumeix molt més greixque en els països dels Estats Units, la incidència de enfermetats cardiovasculars és molt menor. Les causes pareixen ser un major consum de peix, especialment de peix blau, ric en àcits grassos omega3; en un alt consum d'oli d'oliva (que redueix el nivell de colesterol en sang) en lloc de greixos animals, i finalment en el consum de vi, que té efectes beneficiosos, especialment el vi negre, encara que, per la toxicitat de l'alcohol, s'ha de prendre en quantitats moderades, s'entén un o dos tasssons en cada menjada.
ARRÒS AMB CIGALES INGREDIENTS:
-400 g d'arròs
- 24 escamarlans mitjanes
- 1 ceba gran
- 1 got de brandy
- 1 l d'aigualeix
- Pimentón
- pebre
- oli d'oliva
- sal.
ELABORACIÓ:
-Sofregir la ceba rallada amb oli.
-Quan estigui bé daurada, afegir el pebre i el pimentón i, a continuació, els caps dels escamarlans. Coure fins que totes els caps adquireixin un color vermell.
- Les cues es guarden sense pelar.
-Afegir la copa de brandy, encendre i flambear.
-Posar l'aigua i coure fins que el brou redueixi a la meitat.
-Passar el brou per un colador xinès, aixafant els caps d'escamarlà i la ceba perquè soltin tot el seu suc.
-Afegir l'arròs al brou bullint i remoure dos o tres vegades durant els 9 minuts que ha de coure.
- Apagar el foc.
-Col·locar les cues d'escamarlà sobre l'arròs, tapar i deixar reposar 3 o 4 minuts.
-El pimentón es pot substituir per safrà o curry.
-El resultat serà altra recepta amb la mateixa gràcia. 5. Malalties derivades de la dieta alimentícia (per excés o per defecte) :
Obesidad:
L'obesitat o adiposi és la condició del cos en la qual la quantitat de greix acumulat comporta risc per la salut.
Anorèxia nerviosa:
L´anorèxia nerviosa és una forma d'anorèxia, la qual consisteix en un trastorn alimentari i psicopatològic molt greu caracteritzat per la presència d'una pèrdua deliberada de pes fins al punt de sobrepassar els límits de la normalitat.
La diabetis:
Mellitus o diabetis sacarina és una síndrome orgànica multisistèmica caracteritzada per laument dels nivells de glucosa a la sang), resultat de defectes en la secreció d' insulina,defecte o ambòs.
DESCRIPCIÓ: Nom científic: Pandion haliaetus. Longitud: 60-70 cm d’envergadura: 150-170 cm en gravíssim perill de extinció, esdentaria, caçadora. Peso: 1120 a 2250 gr. Una àguila és un ocell de rapinya gros, amb un bec fort i corbat, les ales llargues i les urpes molt fortes. Hi ha molts tipus d’àguiles, com l’àguila imperial, l’àguila pescadora i l’àguila reial. N’hi ha per tot el món i viuen sovint en llocs on és difícil arribar-hi.
REPRODUCCIÓ: En la majoria monògames. Cria en arbres, postes, roquetes de acantellats, a on construeixen un niu de branques, molt voluminós que utilitza un parell d’anys seguits. Posta de 1-4 ous, normalment 3. La incubació la realitza la femella completament. Arriben a la maduresa sexual als 3 anys. Polls nidícoles, amb pulmons espessos, marrons grisosos per damunt i blanc cremosos per davall.
ALIMENTACIÓ: Se alimenta de gran varietat de espècies de peixos, submergint-se parcialment per a capturar-los amb les garres. Mengen peixos de fins 2 kg COSTUMS I VIDA SOCIAL: S’alimenta de peixos que captura de la superfície del agua. El vol es potent, lleuger i alterna bateigs d’ales amb planejos. En alguns llocs es quasi colonial per a criar, però normalment es solitari. Lligats a masses d’aigua tant dulciaqüícoles com marines, que tinguin roques o arbres a on criar. Tria llacs de tamany considerable, rius amplis o acantellats costeres. Resident de latituds tropicals i subtropicals, principalment emigrants, es desplaça a latituds properes a l’equador.
HÀBITATS: Illots rocosos y acantelladas marins
IDENTIFICACIÓ: Parts superiors castany obscur, que contrasten amb les inferiors blanques jaspiades d’obscur; banda castany obscur als costats del cap; ales llargues, clarament anguloses en vol; sexes iguals.
